Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya i està especialitzat en I+D+i en les àrees de seguretat, salut i mobilitat i té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. A les darreres jornades celebrades a Barcelona, es va concloure que els serveis com ara Esabadell.mobi, que permeten l’accés a la xarxa a través del telèfon mòbil, tot i les millores, encara són menors en comparació amb els serveis que permet l’accés des dels ordinadors. Tanmateix, la tecnologia mòbil sí que permet mesurar hàbits de mobilitat de la població i establir patrons que ens permetin millorar la qualitat de vida de les ciutats. Neix el concepte de “Mobile SuperCrossumer”, que consisteix en el fet que la gent serà la que produirà
Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la jornada “Visions de futur en la mobilitat”, en la qual experts del sector han discutit sobre les noves tecnologies que permetran la creació de sistemes i serveis amb una gran incidència en nous conceptes de mobilitat com el ‘Smart Urban Mobility’. La jornada, que va comptar amb la participació de Carles Fradera, Director General del Barcelona Digital Centre Tecnològic; Núria Oliver, Mobile Social Shopping de Telefónica I+D; Maribel Narganes, Gestora del Projecte - ROBOTIKER-Tecnalia i David Urbano, Director de l’Àrea de Desenvolupament de mòbils de e-“la Caixa”, va assegurar que el nexe entre internet i les aplicacions mòbils encara han de crèixer molt i serà un dels factors que influeirà en la relació de les persones amb les ciutats.
Segons els ponents, es fa necessari aconseguir un model de mobilitat sostenible, ja que prop del 25% de les emanacions de C02 són produïdes pels diferents sistemes de mobilitat. “Més del 60% de la població mundial té una vida sedentària, el que comporta despeses sanitàries de 75 bilions de dòlars anuals per malalties com l’obesitat. Davant d’això, la tecnologia pot jugar un paper crucial per a promoure estils de vida més actius”, va comentar Núria Oliver, experta de Telefónica I+D.
La clau passa per aconseguir la màxima quantitat de dades de la mobilitat que permetin generar patrons que millorin la qualitat de vida de les persones. “Igual que quan camines per la platja, quan interactues en una ciutat a través de sistemes de mobilitat vas deixant empremtes, rastres que ens poden permetre demanar la informació necessària per a crear aquests patrons”. Oliver, també va analitzar aplicacions móbils com s’està utilitzant el sistema de lloguer de bicicletes de Barcelona, Bicing, com un sensor de la mobilitat dels fluxos de desplaçaments de la ciutat durant el dia. “El mesurament en temps real de les bicicletes i places lliures en cada estació de Bicing ha fet possible que puguem establir els desplaçaments que realitzen les persones cada dia, a quina hora se’n van a treballar, a menjar, etc., i comparar-les amb les dades d’altres ciutats per tal de veure les diferències culturals”, afirma Oliver.
A través d’aquest projecte, s’ha aconseguit predir el comportament humà i establir, per exemple, quantes bicicletes hi haurà en les diferents estacions. Oliver també treballa en altres estudis de mobilitat urbana lligada a la telefonia mòbil en els quals estudia temes com la distància mitjana que recorre cada persona en una ciutat, el diàmetre, etc. “A Madrid, per exemple, la gent recorre una mitjana de 30 quilòmetres cada dia, en un diàmetre d’uns 50 quilòmetres. Aquestes dades són molt útils, per exemple, quan s’ha d’actuar contra pandèmies virals”, va indicar Oliver.
Maribel Narganes, experta de Robotiker, va centrar la seva ponència donant a conèixer els resultats del projecte m:Ciudad, que pretén anar a una nova generació de serveis mòbils. Segons Narganes, l’evolució dels serveis mòbils ha evolucionat d’una manera molt més lenta que la del món dels serveis de les xarxes fixes. Això es deu principalment que l’entorn en el que utilitzem els serveis mòbils és molt més complex i volàtil que el de les xarxes fixes. Quan utilitzem serveis en mobilitat ho fem des de dispositius molt més limitats que els que pot oferir un ordinador. D’altra banda, quan utilitzem serveis a través del mòbil ho fem per a coses puntuals. Aquests dos factors també han influït en el lent desenvolupament dels serveis mòbils. “Per aquest motiu, s’han de crear mecanismes que ens permetin adaptar serveis mòbils de forma massiva i aplicacions actualitzades ja que en l’entorn mòbil una aplicació queda desactualitzada molt més ràpidament que en l’entorn de les xarxes fixes”, comenta Narganes.
Segons Narganes, s’han de crear serveis que cobreixin els interessos i necessitats instantànies de la gent. “Neix el concepte de Mobile SuperCrossumer”, que consisteix en el fet que la gent serà la que produirà informació i formarà part de la cadena de valor d’aquests serveis afegint informació que els enriqueixi. Fins i tot es valora la possibilitat que les operadores retribueixin als usuaris que aportin valor a aquests serveis”.
Font: Barcelona Digital
Foto: Flickr
Des del projecte eSabadell.mobi, l’Ajuntament ofereix diversos serveis de consulta d’informació ciutadana sobre la Festa Major de la ciutat, que té lloc entre el 4 i el 7 de setembre de 2009.
